Públic

El Tribunal Constitucional ha rebutjat el recurs d’inconstitucionalitat que va presentar VOX contra la Llei Orgànica 3/2021 de 24 de març de regulació de l’eutanàsia. El recurs d’inconstitucionalitat és un procediment mitjançant el qual el Tribunal Constitucional du a terme el control i l’adequació de les lleis a la Constitució, la qual és norma suprema.
El partit ultradretà en el seu escrit manifesta que el dret a la vida “ tiene un caràcter absoluto” i des d’aquesta posició essencial del dret fonamental a la vida es dedueixen
dos exigències destinades als poders públics, tal i com diuen el Tribunal Constitucional i el Tribunal Europeu de Drets Humans: i) una obligació negativa , d’abstenir-se de privar intencionalment de la vida a qualsevol persona; ii) una obligació positiva de prendre les mesures suficients per la salvaguarda de la vida de tota persona sota la jurisdicció d’un Estat.
En la seva resolució el Tribunal Constitucional afirma que la Llei de regulació de l’eutanàsia no contradiu l’article 15 de la Constitució Espanyola, el qual diu: “ Todos
tienen derecho a la vida y a la integridad física y moral, sin que, en ningún caso, puedan ser sometidos a tortura ni a penas o tratos inhumanos o degradantes.”
I que davant la protecció absoluta del dret a la vida, la Constitució Espanyola i el Tribunal Europeu de Drets Humans no acullen que aquesta protecció pugui oposar-se a la voluntat lliure del titular d’aquest dret a la vida. El Tribunal Constitucional empara el dret a una mort digne com el dret a l’autodeterminació de la persona, que deriva dels drets fonamentals a la integritat física i moral , establerts en l’article 15 de la Constitució, en relació amb el principi de dignitat i lliure desenvolupament de la personalitat, establerts en l’article 10 de la Constitució.
La resolució ha estat aprovada per majoria de 9 vots i 2 vots en contra, en aquest sentit la majoria del Ple del Tribunal Constitucional ha argumentat que “ el derecho a la
integridad física y moral unido a la dignidad protege un ámbito “que ampara la decisión individual, libre y consciente, de darse muerte por propia mano, en un contexto de sufrimiento extremo como el que describe la ley orgánica cuestionada”. El preàmbul de la llei de l’eutanàsia la defineix com l’acte deliberat de donar fi a la vida
d’una persona amb l’objecte d’evitar un patiment. La legalització i regulació de l’eutanàsia s’assenten sobre la compatibilitat d’uns principis essencials que són d’una
banda els drets fonamentals a la vida i a la integritat física i moral, i de l’altra, béns constitucionalment protegits com són la dignitat, la llibertat o l’autonomia de la voluntat.
Aquesta llei introdueix un nou dret individual, l’eutanàsia. Aquest nou dret és “l’actuació que produeix la mort d’una persona de manera directa i intencionada mitjançant una relació causa-efecte única i immediata, a petició informada, expressa i reiterada en el temps per aquesta persona, i que es duu a terme en un context de patiment degut a una malaltia o patiment incurable que la persona experimenta com inacceptable i que no ha pogut ser mitigat per altres mitjans”.