Públic

El municipi de Mont-roig del Camp segons dades de l’IDESCAT té una població actual de 13.101 persones, pel que fa a l’organització territorial del municipi, el Municat, l’eina que proporciona tota mena d’informació sobre el món local ens diu que hi ha principalment tres ens: Miami Platja, Mont-roig del Camp i Les Pobles formada cadascuna per les entitats següents:

MIAMI PLATJA: 7.436h

• El Casalot amb 736 habitants
• Costa Zèfir amb 429 habitants
• Via Marina amb 121 habitants
• Sud-oest amb 672 habitants
• Disseminat de Miami Platja amb 13 habitants
• Miami Platja amb 5.465 habitants.

MONT-ROIG DEL CAMP: 3.500 h.

• Mont-roig amb 2.964 habitants
• Bonmont Terres Noves amb 318 habitants
• Disseminat Mont-roig amb 218 habitants

LES POBLES: 2.165 h.

• Club Mont-roig amb 477 habitants
• Etersa amb 12 habitants
• Masos d’en Blader amb 544 habitants
• Mainou amb 63 habitants
• Mont-roig Badia amb 67 habitants
• El Paradís amb 52 habitants
• Parc de Mont-roig amb 46 habitants
• Pins de Miramar amb 38 habitants
• La Ribera amb 23 habitants
• Rustical Balneari amb 4 habitants
• Rustical Mont-roig amb 118 habitants
• Sant Miquel amb 139 habitants
• Pla Parcial Sector 28 amb 114 habitants
• Solemio amb 151 habitants
• Les Planes amb 38 habitants
• Disseminat les pobles amb 287 habitants.

Aquesta actual organització territorial té moltes similituds amb l’organització històrica del municipi: Mont-roig, Miramar i La Pobla d’en Taudell. “L’antic terme de Miramar era part integral de Mont-roig, segons la Carta de Població. El lloc de Miramar va subsistir com a jurisdicció rural, fins l’any 1842 que, per una disposició de la Diputació Provincial del dia 7 de març, publicada en forma de circular al Boletín Oficial de la Provincia de Tarragona del dia 8, s’ordenava la desaparició de los “términos rurales y los de corto vecindario”[1]

“També la Pobla d’en Taudell, que havia entrat, segons els límits que assenyalava la Carta de població de 1183, dintre del territori assignat a Mont-roig, la trobem al segle XIV formant un territori propi, tot i que sota la dependència i jurisdicció de la batllia de Mont-roig.”[2]

Aquesta podríem dir, seria l’estructura territorial del municipi en els seus orígens, una estructura que amb la gran transformació social i econòmica i el desenvolupament important del turisme a principis dels anys cinquanta i amb unes polítiques urbanístiques expansionistes que van degenerar en una tolerància administrativa i en l’existència d’una gran llibertat per l’execució de nous creixements urbans, amb tota mena d’abusos especulatius i transgressions de la legalitat, ens han deixat una organització territorial i un urbanisme molt dispers i amb una proliferació desmesurada d’urbanitzacions on la tipologia de la construcció característica és la vivenda unifamiliar aïllada integrada en urbanitzacions, un creixement en contradicció amb els principis de sostenibilitat mediambiental.

Mont-roig  és un dels municipis costaners  del Baix Camp amb més extensió, 63,58 Km2, si comparem amb Cambrils, Vila-seca i Salou, malgrat això no s’ha vist traduït amb un increment de població com ha succeït amb els pobles veïns i en tot cas, el lleuger increment de població s’ha produït principalment a les urbanitzacions, això fa que ens trobem amb una població dispersa i desarrelada amb poc sentiment de pertinença al seu municipi, a tot això cal afegir que el desenvolupament del municipi ha estat substancialment menor al desenvolupament dels municipis del seu costat.

Tot i que Mont-roig al llarg de la seva història  ha estat un municipi principalment agrícola, en l’actualitat les tres fonts principals de riquesa són el turisme, els serveis i l’agricultura. L’any 2003 la Generalitat de Catalunya va declarar Mont-roig del Camp municipi turístic.

És per tot això que els anys vinents seran cabdals per la veritable transformació de Mont-roig, situant-lo al lloc on li pertoca. D’una banda Mont-roig haurà de superar els dèficits que arrossega i en segon lloc, haurà d’estar preparat per l’arribada l’any 2025 de la coreana Lotte Energy Materials qui va adquirir l’empresa ILJIN Materials.

Aquesta serà la segona gran transformació econòmica i social del municipi, que en els propers anys haurà de definir quin tipus de municipi voldrà ser…

[1] FERRAN JOVE I ORTONEDA, Pàg.34-35

[2] FERRAN JOVE I ORTONEDA, Pàg. 35